Omitir los comandos de cinta
Saltar al contenido principal

El recurs d’empara

Descargar PDF
Imprimir
 

 

El recurs d'empara és una de les principals competències atribuïdes per la Constitució al Tribunal Constitucional, sent l'objecte d'aquest procés la protecció enfront de les vulneracions dels drets i llibertats reconeguts en els articles 14 a 29 i 30.2 de la Constitució originades per disposicions, actes jurídics, omissions o simples vies de fet dels poders públics de l'Estat, les Comunitats Autònomes i altres ens públics de caràcter territorial, corporatiu o institucional, així com dels seus funcionaris o agents. L'única pretensió que pot fer-se valdre a través del recurs d'empara és la del restabliment o preservació dels drets o llibertats per raó dels quals es promou el recurs.

La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional distingeix tres modalitats de recurs d'empara en raó de l'origen de l'acte del poder públic al que se li imputa la vulneració dels drets fonamentals:

  • a) recurs d'empara contra decisions parlamentàries (art. 42);
  • b) recurs d'empara contra decisions governatives i administratives (art. 43);
  • c) recurs d'empara contra decisions judicials (art. 44).

Per la seua banda la Llei Orgànica de Règim Electoral General ha previst dues modalitats de recurs d'empara contra actes i decisions de l'Administració electoral:

  • a) recurs d'empara contra els Acords de les Juntes Electorals sobre proclamació de candidats i candidatures (art. 49.3);
  • b) recurs d'empara contra els Acords de les Juntes Electorals sobre proclamació d'electes i elecció i proclamació de Presidents de les Corporacions locals (art. 114.2).

Tota persona natural o jurídica que invoque un interès legítim, així com el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal estan legitimats per a interposar un recurs d'empara. Poden comparèixer en el procés amb el caràcter de part demandada o amb el de coadjuvant les persones afavorides per la decisió, acte o fet en raó de qual es formule el recurs o que ostenten un interès legítim en el mateix. El Ministeri Fiscal intervé en tots els processos d'empara en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei.

Per a la interposició del recurs d'empara contra decisions governatives o administratives i contra decisions judicials cal haver esgotat abans la via judicial prèvia, així com haver invocat en aquesta, tan aviat com fóra possible, la vulneració del dret fonamental que pretén fer-se valdre davant el Tribunal Constitucional.

Els terminis per a la interposició del recurs d'empara contra decisions governatives o administratives i del recurs d'empara contra decisions judicials és de vint i trenta dies, respectivament, des de la notificació de la resolució que posa fi a la via judicial prèvia. El termini per a la interposició del recurs d'empara contra decisions parlamentàries és de tres mesos des que, d’acord a les normes internes de les Càmeres, siguen fermes.

És requisit insubsanable i comú a totes les modalitats de recurs d'empara que el demandant justifique l'especial transcendència constitucional del recurs. Es tracta d'un requisit que no cal confondre amb el de la pròpia fonamentació de la lesió constitucional denunciada, de manera que la càrrega de justificar l'especial transcendència constitucional del recurs és alguna cosa diferent a raonar sobre l'existència de la vulneració d'un dret fonamental per l'acte o la decisió impugnat.

El recurs d'empara s'inicia mitjançant demanda dirigida al Tribunal Constitucional on, a més d'acreditar-se el compliment dels requisits abans referits, han de fer-se constar amb claredat i concisió els fets que la fonamenten, els preceptes constitucionals infringits i fixar amb precisió l'empara que se sol•licita per a preservar o restablir el dret o llibertat que es considere vulnerat. El demandant ha de comparèixer representat per Procurador del Col•legi de Madrid i assistit per Lletrat de qualsevol Col•legi d'Espanya i la demanda ha de presentar-se en el Registre General del Tribunal Constitucional dins del termini legalment previst o fins a les quinze hores de l'endemà al del venciment del termini en el propi Registre del Tribunal o en l'oficina o servei de registre central dels Tribunals civils de qualsevol localitat.

La demanda ha de ser objecte d'una decisió d'admissió per part de les Seccions o de les Sales. Per a la seua admissió a tràmit, a més de complir els requisits legalment previstos, cal que el contingut del recurs justifique una decisió sobre el fons per part del Tribunal Constitucional en raó de la seua especial transcendència constitucional, que s'apreciarà atenent a la seua importància per a la interpretació de la Constitució, per a la seua aplicació o per a la seua general eficàcia i per a la determinació del contingut i abast dels drets fonamentals.

Les decisions d'inadmissió adoptades per les Seccions o les Sales han d'especificar el requisit incomplit i només poden ser recorregudes en súplica pel Ministeri Fiscal.

La Sentència dictada en conèixer del fons del recurs atorgarà o denegarà l'empara sol•licitada. En cas que s'atorgue l'empara contindrà algun dels següents pronunciaments:

  • a) declaració de nul•litat de la decisió, acte o resolució impugnat;
  • b) reconeixement del dret o llibertat pública vulnerat;
  • c) restabliment del recurrent en la integritat del seu dret o llibertat amb l'adopció de les mesures apropiades, si escau, per a la seua conservació.

Si el recurs d'empara haguera de ser estimat perquè segons el parer de l'òrgan que coneix del mateix la llei aplicada lesiona drets fonamentals o llibertats públiques, s'elevarà la qüestió al Ple del Tribunal, amb suspensió del termini per a dictar sentència en el procés d'empara, fins que el Ple es pronuncie sobre la constitucionalitat de la llei aplicada.

Amb caràcter general la interposició del recurs d'empara no suspèn els efectes de l'acte o decisió impugnat, encara que el Tribunal, d'ofici o a instàncies de part, pot disposar la seua suspensió total o parcial quan l'execució de l'acte o decisió recorregut poguera produir al demandant un perjudici que poguera fer perdre a l'empara la seua finalitat i si la suspensió no ocasiona pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit ni als drets fonamentals o llibertats d'una altra persona. Així mateix, l'òrgan que conega del recurs d'empara pot adoptar qualsevol tipus de mesures cautelars i resolucions provisionals previstes en l'ordenament que per la seua naturalesa puguen aplicar-se en el procés d'empara i tendisquen a evitar que el recurs perda la seua finalitat.

© 2016 TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D'ESPANYA