Omitir los comandos de cinta
Saltar al contenido principal
DESACTIVAR CARROUSELES
La ubicación de esta página es:
Inici |Català|El Tribunal|Història del Tribunal|Tribunal Constitucional d'Espanya

Història del Tribunal Constitucional

Descargar PDF
Imprimir
 
 

I. La jurisdicció constitucional

Antecedents

 

El model de jurisdicció constitucional concentrada al que respon el Tribunal Constitucional es desenvolupa en l'Europa del període d'entreguerres, quan sorgeixen els primers Tribunals Constitucionals i, més concretament, en les Constitucions d'Àustria i Txecoslovàquia de 1920. Encara que en diversos projectes constitucionals (1873 i 1929) es contemplava un control de constitucionalitat, el Tribunal de Garanties Constitucionals, nascut en els inicis de la justícia constitucional europea, és l'únic antecedent de l'actual Tribunal Constitucional espanyol. Establert en la Constitució de 9 de desembre de 1931 (article 122) i regulat mitjançant la Llei Orgànica de 14 de juny de 1933, s'inspirava en el model austríac i era competent per a, entre altres matèries, el control de la constitucionalitat de les lleis, l'empara en matèria de garanties individuals, la resolució de conflictes entre la República i les regions autònomes i el control de la responsabilitat criminal del Cap de l'Estat, del President del Consell i dels Ministres, del President i els Magistrats del Tribunal Suprem, i del Fiscal de la República. Existia una nítida consciència sobre la necessitat d'un control de la distribució territorial del poder i de l'efectivitat dels drets fonamentals proclamats, si bé el concepte mancava de maduresa i de models consolidats, la qual cosa es va traslladar de forma quasi lògica a la configuració d'un Tribunal amb una naturalesa fortament política i funcions molt dispars. Finalment, l'esclat de la Guerra Civil espanyola i el seu colofó va determinar que la seva vida fóra molt breu.

III. El Tribunal Constitucional espanyol

Primers moments

 

Creat per la Constitució espanyola de 27 de desembre de 1978, al que dedica el seu Títol IX, la regulació del Tribunal Constitucional és objecte de la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre (LOTC).

Els primers Magistrats, nomenats per Reials decrets de 14 de febrer de 1980 (publicats el 22 de febrer), es van constituir el 25 d'aquell mateix mes com a Col·legi de Magistrats, doncs foren inicialment només deu, atès que els dos restants fins a completar els dotze que consta el Tribunal haurien de ser proposats pel Consell General del Poder Judicial, òrgan constitucional que tampoc s'havia constituït en aquella data. Les seves sessions serien presidides per D. Manuel García-Pelayo i Alonso, com a Magistrat de major edat i en el qual actuaria com a Secretari d'Actes D. Rafael Gómez-Ferrer, com a Magistrat més jove. A partir d'aquell moment i fins a la seva constitució com a Tribunal, que tindria lloc el 12 de juliol, d'acord amb l'establert a la Disposició addicional primera de la LOTC, els Magistrats nomenats consideraren, i així ho expressaren a l'acta de la seva primera sessió, que és la seva haver de […] i que poden i han de dur a terme els treballs preparatoris que jutgin convenients per a assegurar un eficaç funcionament del Tribunal des del moment de la seva constitució.

Finalitzat el període de sessions de les Corts Generals, i tal com s'establia a l'article 9 de la LOTC, els Magistrats procedeixen a triar el 3 de juliol de 1980 a don Manuel García Pelayo com a President i a don Jerónimo Arozamena Sierra com el seu Vicepresident, proposant el seu nomenament a la Sa Majestat el Rei el 3 de juliol. Finalment, el Tribunal Constitucional es constitueix el 12 de juliol de 1980 sota la presidència d'aquest últim, tenint lloc l'obertura del seu registre general el 15 de juliol a l’efecte de començar a exercir les competències que la Constitució i la seva Llei Orgànica li atribueixen (Acord de 14 de juliol). En paraules de qui fora el seu Magistrat i President, Francisco Tomás y Valiente, en un delicat equilibri entre el respecte a la independència de la naixent institució i el remei a la seva inacció, el Govern de la Nació va atendre als seus suggeriments, va acceptar iniciatives i va contribuir decisivament al fet que en pocs mesos el Tribunal disposara dels mitjans personals i materials necessaris per a emprendre el seu funcionament en condicions favorables. Durant els primers moments, el Tribunal es reuneix en el Centre d'Estudis Constitucionals, passant a ocupar posteriorment com a seu provisional un edifici en el Passeig de l'Havana i, més tard, ja el 1981, el que és la seva seu actual, en el carrer Domenico Scarlatti. Són mesos d'intensa activitat, en els quals s'ocupen de qüestions de molt diversa índole però totes relacionades amb l'engegada del Tribunal, des de la decisió sobre el lema a figurar en la medalla dels Magistrats (finalment Libertas. Iustitia. Concordia) a decisions molt més relacionades amb les tasques quotidianes.

La seva primera resolució jurisdiccional va ser una Interlocutòria dictada l'11 d'agost de 1980 en un recurs d'empara. I la seva primera sentència va veure la llum el 26 de gener de 1981. Des de llavors i fins avui el Tribunal Constitucional ha creat una extensa jurisprudència, composta per més de 8.000 sentències i prop de 17.000 interlocutòries.

Activitat internacional

 

El Tribunal Constitucional d'Espanya, que s'ha beneficiat del model i experiència d'altres Tribunals -entre els quals destaquen els de Alemanya, Àustria, Itàlia i Mèxic- ha pogut constatar la conveniència de les vies de cooperació internacional en totes les seves formes, tant a través de contactes bilaterals com a través de reunions multilaterals.

Ja en els seus primers moments, el Tribunal Constitucional va començar la seva activitat internacional, essent convidat a participar a l'octubre de 1981 a la V Conferència de Tribunals Constitucionals Europeus, en la qual va acceptar el compromís d'organitzar la VI Conferència a Madrid els dies 22 a 27 d'octubre de 1984. Des de llavors, el Tribunal participa no solament en la referida Conferència, sinó que són moltes altres les actuacions en matèria de cooperació internacional, destacant la Conferència Iberoamericana de Tribunals Constitucionals d'Iberoamèrica, Portugal i Espanya, impulsada pel Tribunal Constitucional en el marc del Col·loqui Acadèmic del XV aniversari de la LOTC, el 1994, i que es constitueix com un marc estable de cooperació multilateral mitjançant conferències periòdiques dels Tribunals i Corts amb jurisdicció constitucional d'Amèrica Llatina, Portugal i Espanya. La reunió preparatòria de la Primera Conferència va tenir lloc a Cartagena d'Índies els dies 20 i 21 de gener de 1995.

Així mateix, des de 1999 se celebren les denominades Conferències Trilaterals de Tribunals Constitucionals d'Espanya, Portugal i Itàlia, així com altres esdeveniments internacionals tals com a seminaris, visites de treball, etc.

El Tribunal Constitucional i els seus cicles de renovació

 

ElL'article 159.3 de la Constitució disposa que els membres del Tribunal Constitucional seran designats per un període de nou anys i es renovaran per terceres parts cada tres.

Renovaciones Gobierno-CGPJ Senado Congreso
Inicio 1980
1, 2 3 y 4     1983
1986 1989 1992
5, 6 y 7 1995 1998 2001
8, 9 y 10 2004 2007 2011-2012
11, 12 y 13 2013 o 2015 2016 o 2020 2019 o 2023

 

Així, des de la seva constitució fins avui el Tribunal Constitucional han ostentat la condició de Magistrats del mateix un total de 59, havent-ho sigut algun d'ells en més d'una ocasió: ​

Pel que fa als seus Presidents, la relació fins avui és la següent:

Els canvis en la Llei rectora del Tribunal Constitucional

 

Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional ha anat experimentant diverses modificacions en el seu règim competencial. Encara que el contingut essencial de les mateixes ja es conté en la Constitució, la remissió continguda en el seu article 161.1.d) a la competència per a conèixer les matèries que li atribueixen la Constitució i les lleis orgàniques va suposar que el legislador instituís un procediment per a obtenir una declaració del Tribunal sobre la constitucionalitat dels Tractats Internacionals, així com un recurs previ contra projectes d'Estatuts d'Autonomia i de lleis orgàniques (suprimit posteriorment per Llei Orgànica 4/1985, de 7 de juny). Així mateix, el 1985 es va instituir el recurs d'empara electoral (per Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General i la seva modificació per Llei Orgànica 8/1991); i, posteriorment, el 1999, el procediment d'impugnació de lleis de l'Estat o de les Comunitats Autònomes que poguessin no resultar respectuoses amb l'autonomia de les Administracions Locals (Llei Orgànica 7/1999, de 21 d'abril). Ja en dates més recents s'ha instituït un procediment específic per a la impugnació de normes forals en matèria fiscal (Llei Orgànica 1/2010, de 19 de febrer) i s'ha restablert el recurs previ d'inconstitucionalitat, això sí, només per als Projectes d'Estatuts d'Autonomia i les seves propostes de reforma (Llei Orgànica 12/2015, de 22 de setembre).

Puix que es refereix a la seva activitat, ja des dels primers anys, va ser visible el ràpid ascens del volum d'assumptes i la seva incidència en la durada mitjana de la seva tramitació, la qual cosa ha donat lloc a modificacions de la LOTC centrades fonamentalment en el recurs d'empara i en els tràmits relacionats amb la seva admissió. Així, per Llei Orgànica 1/2000, de 7 de gener s'amplia el termini, previst en l'article 33 de la LOTC per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat, de tres a nou mesos quan existeixi un previ acord entre les dues Administracions que permeti solucionar els problemes de constitucionalitat que presenta una norma amb rang de llei; per Llei Orgànica 6/2007, de 24 de maig es pretén afrontar de manera conjunta les dificultats de funcionament del Tribunal Constitucional, establint una nova regulació de l'admissió del recurs d'empara, atorgant als tribunals ordinaris més possibilitats per a revisar les violacions de drets fonamentals a través d'una nova regulació de la nul·litat dels actes processals; i donant una nova regulació a les qüestions internes de constitucionalitat. Finalment, per Llei Orgànica 15/2015, de 16 d'octubre s'introdueixen, en seu constitucional, instruments d'execució que doten al Tribunal d'un conjunt de potestats per a garantir el compliment efectiu de les seves resolucions.

L’aportació del Tribunal Constitucional al nostre Estat Social i Democràtic de Dret

 

El paper jugat pel Tribunal Constitucional en la configuració del nostre Estat democràtic al llarg dels ja més de 35 anys transcorreguts des de la seva constitució és fonamental i es percep en multitud d'aspectes: la clarificació del sistema de distribució competencial en l'Estat Autonòmic; la construcció perfilada d'un complex sistema de drets fonamentals, coherent amb l'establert pel Tribunal Europeu de Drets Humans; un control eficaç de constitucionalitat de les lleis; i una major nitidesa quant a la divisòria entre qüestions de legalitat i constitucionalitat. Una labor realitzada per diverses generacions d'alguns dels millors juristes espanyols (Magistrats, Lletrats, Advocats de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, Fiscals) que realitzen el seu treball amb el major rigor i independència. Doncs, com va deixar escrit Francisco Tomás i Valiente,

“el Tribunal no debe obsesionarse nunca por el eco de sus resoluciones. Ni ha de buscar el aplauso ni ha de huir de la censura, porque en una sociedad democrática dotada de las libertades que el propio Tribunal ampara, siempre habrá, en cada caso, ante cada sentencia no rutinaria, aplausos y censuras…” (TOMAS Y VALIENTE, Francisco, “La Constitución y el Tribunal Constitucional” en Obras Completas, CEPC, Madrid, 1997, VI, p. 4784).